El dilluns 13/11/1923 a la sala Verdaguer a 2/4 de set conversarem amb quatre dels protagonistes del Teatre Independent, el moviment que va tendir a la renovació de l’escena catalana durant l’etapa de resistència antifranquista. Francesc Alborch, fundador i director del grup U de Cuc, Araceli Bruch, fundadora de la companyia Bruixes de Dol, Joan Font, fundador i director dels Comediants i Frederic Roda, fundador del Nou Grup de Teatre Universitari (NGTU) ens ajudaran a entendre aquesta etapa crucial de la transformació cultural del país feta de compromís i creativitat.

Sense la col·laboració d’Ignasi Roda no hauria estat possible aquest encontre. I el mateix dia a les 12 del matí l’acompanyarem a l’entrada del Palau de la Música en la commemoració de l’estrena històrica de fa 60 anys.

El teatre compromès —per anomenar-lo d’alguna manera— a Catalunya durant el Franquisme va sobreviure i créixer a l’aixopluc dels grups amateurs ja que el que s’entenia com a teatre professional i comercial oferia una programació encotillada per la censura. El teatre en català es recuperava de mica en mica. Fins als 60 la dictadura permetia primer representacions de pastorets i de passions amb explícita llicència governativa, més endavant sols títols antics, cap obra actual. Des de l’amateurisme es va impulsar un teatre de recerca i el màxim exponent d’aquell moviment va ser l’Agrupació Dramàtica de Barcelona (ADB). A mitjan 60 es sacseja l’escena i potser el detonant de tot plegat va ser la clausura de l’ADB com a conseqüencia de les pressions del ministeri de Información y Turismo amb motiu de l’estrena al Palau de la Música Catalana de L’òpera de tres rals, de Bertolt Brecht i Kurt Weill, de la qual el 12 de novembre farà 60 anys exactes. Estudiants oberts a nous corrents europeus actuaven a l’empara de la Universitat i paral·lelament emergien grups amb joves intel·lectuals i activistes que capgiraven el panorama. Compromís, recerca, experimentació, novetat i connexió popular són alguns dels elements clau per entendre la profusió de grups i que puguem considerar el Teatre Independent com un moviment regular i consolidat que amb el temps tendeix a la professionalització. També canvia el tarannà de l’Institut del Teatre en constituir-se l’EADAG. L’aparició del teatre per a nois i noies programat tenaçment en el cicles de Cavall Fort al Teatre Romea i la tasca de grups emblemàtics com U de Cuc, del qual avui presentem la crònica en format de llibre (Francesc Alborch: U de cuc. Teatre 1972-1989, ADB edicions, 2023), no sols era planter de nous intèrprets sinó que incentivava la fidelitat d’un gruix d’espectadors molt important. Els convidats a la sessió són protagonistes directes d’aquesta etapa de la vocació a la professionalització. Exemples de diferents experiències, diferents camins. Els proposem que ens parlin dels diferents obstacles i vicissituds, de les diferents dèries i consecucionas, dels diferents balanços i records. Professionals encara amb la vocació íntegra.

Si tot continua com tenim previst aquesta serà la penúltima activitat programada abans del traspàs de la Ponència de la Secció de Teatre per part de Jaume Comas i l’assumpció de la nova responsable Andrea Pereira.

El dilluns 11/12/23 Ramon Simó ens parlarà sobre “La interpretació en el teatre i la IA” en el marc del Cicle de l’Ateneu: Més Intel·ligents, més humans? Algorismes, societat i cultura.