El pas de la vocació a la professionalització: Teatre Amateur, Teatre Universitari, Teatre Independent

/ seccioteatre / Deixa un comentari

El dilluns 13/11/1923 a la sala Verdaguer a 2/4 de set conversarem amb quatre dels protagonistes del Teatre Independent, el moviment que va tendir a la renovació de l’escena catalana durant l’etapa de resistència antifranquista. Francesc Alborch, fundador i director del grup U de Cuc, Araceli Bruch, fundadora de la companyia Bruixes de Dol, Joan Font, fundador i director dels Comediants i Frederic Roda, fundador del Nou Grup de Teatre Universitari (NGTU) ens ajudaran a entendre aquesta etapa crucial de la transformació cultural del país feta de compromís i creativitat.

Sense la col·laboració d’Ignasi Roda no hauria estat possible aquest encontre. I el mateix dia a les 12 del matí l’acompanyarem a l’entrada del Palau de la Música en la commemoració de l’estrena històrica de fa 60 anys.

El teatre compromès —per anomenar-lo d’alguna manera— a Catalunya durant el Franquisme va sobreviure i créixer a l’aixopluc dels grups amateurs ja que el que s’entenia com a teatre professional i comercial oferia una programació encotillada per la censura. El teatre en català es recuperava de mica en mica. Fins als 60 la dictadura permetia primer representacions de pastorets i de passions amb explícita llicència governativa, més endavant sols títols antics, cap obra actual. Des de l’amateurisme es va impulsar un teatre de recerca i el màxim exponent d’aquell moviment va ser l’Agrupació Dramàtica de Barcelona (ADB). A mitjan 60 es sacseja l’escena i potser el detonant de tot plegat va ser la clausura de l’ADB com a conseqüencia de les pressions del ministeri de Información y Turismo amb motiu de l’estrena al Palau de la Música Catalana de L’òpera de tres rals, de Bertolt Brecht i Kurt Weill, de la qual el 12 de novembre farà 60 anys exactes. Estudiants oberts a nous corrents europeus actuaven a l’empara de la Universitat i paral·lelament emergien grups amb joves intel·lectuals i activistes que capgiraven el panorama. Compromís, recerca, experimentació, novetat i connexió popular són alguns dels elements clau per entendre la profusió de grups i que puguem considerar el Teatre Independent com un moviment regular i consolidat que amb el temps tendeix a la professionalització. També canvia el tarannà de l’Institut del Teatre en constituir-se l’EADAG. L’aparició del teatre per a nois i noies programat tenaçment en el cicles de Cavall Fort al Teatre Romea i la tasca de grups emblemàtics com U de Cuc, del qual avui presentem la crònica en format de llibre (Francesc Alborch: U de cuc. Teatre 1972-1989, ADB edicions, 2023), no sols era planter de nous intèrprets sinó que incentivava la fidelitat d’un gruix d’espectadors molt important. Els convidats a la sessió són protagonistes directes d’aquesta etapa de la vocació a la professionalització. Exemples de diferents experiències, diferents camins. Els proposem que ens parlin dels diferents obstacles i vicissituds, de les diferents dèries i consecucionas, dels diferents balanços i records. Professionals encara amb la vocació íntegra.

Si tot continua com tenim previst aquesta serà la penúltima activitat programada abans del traspàs de la Ponència de la Secció de Teatre per part de Jaume Comas i l’assumpció de la nova responsable Andrea Pereira.

El dilluns 11/12/23 Ramon Simó ens parlarà sobre “La interpretació en el teatre i la IA” en el marc del Cicle de l’Ateneu: Més Intel·ligents, més humans? Algorismes, societat i cultura.

Assemblea de la Secció de Teatre

/ seccioteatre / Deixa un comentari

Dilluns 17 de juliol de 2023 celebrarem l’assemblea de la Secció al nou espai habilitat de les antigues oficines batejat com Petit Ateneu, situat a la segona planta. Esteu convocats tots els socis inscrits a la Secció a partir de les sis de la tarda.

Odre del dia:

  1. Informe del ponent: balanç, reptes de la secció.
  2. Eleccions a Ponent de Secció

El Paral·lel ens va fer moderns

/ seccioteatre / Deixa un comentari

El fenomen de la concetració d’espectacle popular escènic al Paral·lel entre finals del segle XIX i començaments del XX fou exemple de les capacitats del país de fer-se un lloc en la modernitaat i equipaar-se a l’evolució cultural de les societats occidentals del seu entorn.

En la conferència que impartirà Eduard Molner ens aproximarem a diferents manifestacions de les expressions populars escènciques catalanes del període 1890-1939, que varen tenir lloc, en gran mesura, a l’Avinguda del Paral·lel, comparables a les expressions culturals internacionals que, de manera simultània o amb unes poques dècades d’antelació, es varen donar a les cultures del seu entorn com la francesa, alemanya o anglesa. Aquestes manifestacions és el que la historiografia ha determinat com els senyals del sorgiment d’una cultura de masses que és una de les marques identitàries de la contemporaneïtat. La mirada que es proposa sobre el fenomen històric del Paral·lel es basa en posar en valor la seva contribució a l’entrada del país en allò que hem convingut a determinar com “la modernitat” si entenem aquesta com aquell període caracteritzat per l’experiència del canvi permanent.

Conferenciant: Eduard Molner, Doctor en història

Presenta: Jaume Comas, ponent de la Secció de Teatre

Sala Verdaguer

Ateneu Barcelonès / Canuda, 6 / 08002 Barcelona

18.30 dilluns 12/06/2023

Sembla que rigui

/ seccioteatre / Deixa un comentari

Monòleg d’acte únic, a càrrec de Mont PLans, escrit a quatre mans per Òscar Constantí i Mont Plans. Una vella i bella idea de la Mont Plans que transita per l’incòmode tema de la mort amb mirades diferents sense morbositat innecessària però amb rigor, valentia i una mica d’humor. Paraules i cançons s’entrellacen i ens desvelen el transfons de la mort: l’amor.

Mont Plans és actriu i cantant i va estar, durant molts anys, membre de “La Cubana” i de “Dagoll Dagom”. Ha treballat sota la direcció dels millors directors del país. A més de Jordi Milan i J.L.Bozzo, ho ha fet amb Xavier Albertí, Lurdes Barba, Sergi Belbel, Rafael Duran, Calixte Bieito i Paco Mir… entre d’altres. Les obres Chaise Longue, Les dones som… com som! i Com deia aquella, són espectacles de creació i producció pròpies, com la que avui presentem. Ha col·laborat a la ràdio i en diversos programes i series a la televisió. Els últims treballs han estat Campanades de boda amb La Cubana i L’hort de les Oliveres de Narcís Comadira, al Teatre Nacional de Catalunya, dirigit per X.Albertí. Actualment col·labora amb “Esperança Dinamita” de Le Croupier i té en cartera diversos projectes per properes temporades. Nominació MAX millor actriu repartiment per Peer Gynt Nominació BUTACA com a millor actriu per BCN Mapa d’ombres. Premi Ass. d’espectadors del Teatre del Mar de Palma de Mallorca per Les dones som… com som! Premi  BUTACA  a la millor actriu de musical per El Temps de Planck

Òscar Constantí i Bosch (Barcelona, 20 d’octubre de 1979) és Educador Social (Universitat de Barcelona) i escriptor. Des del seu vessant professional en l’àmbit de la salut mental, el 2010 duu a terme el llibret, producció i direcció de l’espectacle “Mentre hi hagi peles!“, un musical a partir de cançons de La Trinca que promou la inserció comunitària de persones amb problemàtica derivada d’una malaltia mental. En aquest projecte coincideix amb Mont Plans. L’any 2012 publica “La nit que en Robafaves no va poder dormir”. Una faula sobre la il·lusió a través d’un viatge amb les criatures de fantasia de la ciutat de Mataró. El conte és il·lustrat per Blanca Gimeno Capmany. És fundador i director de l ‘entitat, sense afany de lucre, Baula escènica. Participa en el curs “Aprendre dels millors” a la Sala Beckett amb Esteve Soler.

Sala Oriol Bohigas, dimecres 29 de març, a les 7 del vespre.

Dia Mundial del Teatre 2023

/ seccioteatre / Deixa un comentari

Dilluns 27 de març celebrarem el Dia Mundial del Teatre amb un acte senzill al Jardí de l’Ateneu. A l’hora del vermut, a partir de la una, llegirem el missatge internacional que ha escrit l’actriu egípcia Samiha Ayoub i el manifest de l’AADPC que firma l’actor Ivan Benet. Ens acompanyaran en la lectura Carme Sansa, Enric Majó, Pepa Arenós, Maria Jesús Lleonart, Eva Saumell, Mont Plans i molts altres professionals. Tot seguit llegirem breus textos des del Faristol Obert que l’escenògraf Ramon B. Ivars ha preparat en un racó del jardí. La nostra intenció és fer un homenatge a l’oralitat, fonament, principi i essència del fet teatral. I convidem que durant tot el dia, fins que encara claregi, tothom qui ho desitgi —socis i amics— s’empari amb el faristol i comparteixi amb els assistents un text breu per tal que sigui realitat indiscutible la paraula viva.

Història, memòria i teatre

/ seccioteatre / Deixa un comentari

La dramatúrgia actual als Països Catalans i molt especialment a les Illes Balears recupera la memòria escamotejada o oblidada pels relats oficials. Els escenaris posen llum al passat ple de foscor. En parlem amb Eva Saumell i Francesc Foguet del CRAE (Centre de Recerca en Arts Escèniques). Presenta Jaume Comas, ponent de la Secció de Teatre

Arran de la publicació de Història, memòria i teatre a les Illes Balears. Perspectives del segle XXI (Lleonard Muntaner, editor) constatem un dels fenòmens més singulars de l’actual dramatúrgia de les Illes Balears, com és la recuperació d’una memòria escamotejada o oblidada pels relats oficials. La publicació d’aquest llibre posa de manifest l’auge insòlit d’obres i muntatges teatrals que, arreu dels PPCC, però sobretot a les Illes Balears, porten als escenaris un passat ple de foscor, que necessitava molta llum per poder-ne comprendre els topants.

Dins del Cicle Teatre dels PPCC tenim el goig de tornar a comptar amb la mirada sàvia de l’especialista en teatre català modern i contemporani Francesc Foguet i amb Eva Saumell, professora i dramaturga. El nostre propòsit és el de recuperar el to de normalitat que havíem perdut amb els estralls de la pandèmia i ho fem amb un dels cicles de la Secció de Teatre amb què ens proposàvem enllaçar les distintes realitats professionals, dramatúrgies i creacions en tot l’àmbit cultural del Països Catalans. Per tal d’establir ponts cal abans de tot conèixer-nos. Cal per tant confrontar els relats i les experiències i esbrinar en què coincidim i en què ens singularitzem. El repte sense dubte rau en el fet de compartir. Efectivament el mes de març del 2020 endegàvem un dels cicles entorn del teatre i concretament el que batejàvem “EL TEATRE DELS PAÏSOS CATALANS” amb la intenció simple i alhora ambiciosa de desplegar una mirada transversal actualitzada de la realitat escènica en l’àmbit cultural català. Som conscients encara, com llavors, que el tremp creatiu i la precarietat artística van de bracet; que no anem bé si la professionalitat i la vocació es divorcien; que modernitat i tradició estan abocades a entendre’s si volem un futur ben arrelat. Estem convençuts que la comercialització genera públics rendibles a curt termini però a la llarga els fa inconsistents i acrítics. Tenim plena confiança que continuaran apareixent aventures teatrals agosarades fruit de la combinació d’esforç, talent i compromís. Però també recelem de les condicions en què hauran de sobreviure, créixer i madurar els nous projectes escènics perquè en puguin fruir lliurement tots els públics catalans. Depèn de tots plegats si volem un teatre estàndard, reflexiu, divertit, implicat i proper. Formats, estils, temàtiques en definiran les opcions. Qüestions que exigeixen no sols debats oberts i sincers entre professionals, especialistes, artistes, responsables i usuaris, sinó decisions encertades, consensuades i pragmàtiques. La sessió d’avui ens encoratja i el bon exemple de dramaturgs i artistes de les Illes ens indica que encara hi som a temps de ser un país encara que de vegades no ho sembli.

Espectacles parateatrals a la Barcelona del segle XVIII al 1939

/ seccioteatre / 2 comentaris

Retrat d’una Barcelona desapareguda, habitada per una galeria de personatges curiosos, amb característiques físiques peculiars, exòtics i sovint marginals, que sobrevivien sent exhibits en espectacles itinerants que pretenien sorprendre i meravellar espectadors i passavolants.

Per barraques de fira entenem els espectacles ambulants que, des del segle XVIII fins al primer terç del XX, exhibien habilitats circenses i atraccions excèntriques al marge dels circuits habituals. Tenien l’origen en l’edat mitjana, als mercats, que atreien equilibristes, funàmbuls, forçuts, malabaristes, faquirs, domadors, il·lusionistes, titelles, als quals se sumaven joglars, bufons, actors, músics, zíngars que feien ballar l’os i endevinadores del futur. En alguns casos aquests espectacles anaven acompanyats d’altres en els quals s’exhibien nans, gegants, homes i dones obesos i altres persones amb peculiaritats físiques: dones barbudes, siamesos o hermafrodites, considerats en aquell temps «fenòmens humans». Aquests són els protagonistes d’aquesta història, juntament amb els faquirs, les col·leccions d’animals salvatges, monstruosos o d’espècies estranyes, els museus de cera i els museus anatòmics.

La història de les barraques i els fenòmens de fira ens parla, alhora, del desenvolupament urbà de la ciutat de Barcelona, des del nucli històric fins més enllà de les antigues muralles i els pobles del Pla.

Enric H. March (Barcelona, 1959), llicenciat en Filologia Hispànica i Semítica, com a historiador se centra en la història urbana i l’oci popular de Barcelona. Ha fet conferències en universitats i societats d’Història, d’Història de la ciència i d’Arqueologia de Catalunya, Espanya i Colòmbia. Entre d’altres, és autor dels llibres El Rec Comtal. 1.000 anys d’història (2016), Barcelona, una ciutat de vestigis (2016), Somorrostro. Mirades literàries (2018), Barcelona. Anatomia històrica de la ciutat (2018), Guia del Rec Comtal (2019) i Barcelona Freak Show: Història de les barraques de fira i els espectacles ambulants, del segle XVIII al 1939 (2021)

Història, memòria i teatre

/ seccioteatre / Deixa un comentari

Història, memòria i teatre a les Illes Balears

La dramatúrgia actual als Països Catalans i molt especialment a les Illes Balears recupera la memòria escamotejada o oblidada pels relats oficials. Els escenaris posen llum al passat ple de foscor. En parlem amb Eva Saumell i Francesc Foguet, Director del CRAE (Centre de Recerca en Arts Escèniques). Presenta Jaume Comas, ponent de la Secció de Teatre de l’Ateneu Barcelonès. Dimarts, 14/2/2023 18.30h.

Arran de la publicació de Història, memòria i teatre a les Illes Balears. Perspectives del segle XXI (Lleonard Muntaner, editor) constatem un dels fenòmens més singulars de l’actual dramatúrgia de les Illes Balears, com és la recuperació d’una memòria escamotejada o oblidada pels relats oficials. La publicació d’aquest llibre posa de manifest l’auge insòlit d’obres i muntatges teatrals que, arreu dels PPCC, però sobretot a les Illes Balears, porten als escenaris un passat ple de foscor, que necessitava molta llum per poder-ne comprendre els topants.

Dins del Cicle Teatre dels PPCC tenim el goig de tornar a comptar amb la mirada sàvia de l’especialista en teatre català modern i contemporani Francesc Foguet i amb Eva Saumell, professora i dramaturga. El nostre propòsit és el de recuperar el to de normalitat que havíem perdut amb els estralls de la pandèmia i ho fem amb un dels cicles de la Secció de Teatre amb què ens proposàvem enllaçar les distintes realitats professionals, dramatúrgies i creacions en tot l’àmbit cultural del Països Catalans. Per tal d’establir ponts cal abans de tot conèixer-nos. Cal per tant confrontar els relats i les experiències i esbrinar en què coincidim i en què ens singularitzem. El repte sense dubte rau en el fet de compartir. Efectivament el mes de març del 2020 endegàvem un dels cicles entorn del teatre i concretament el que batejàvem “EL TEATRE DELS PAÏSOS CATALANS” amb la intenció simple i alhora ambiciosa de desplegar una mirada transversal actualitzada de la realitat escènica en l’àmbit cultural català. Som conscients encara, com llavors, que el tremp creatiu i la precarietat artística van de bracet; que no anem bé si la professionalitat i la vocació es divorcien; que modernitat i tradició estan abocades a entendre’s si volem un futur ben arrelat. Estem convençuts que la comercialització genera públics rendibles a curt termini però a la llarga els fa inconsistents i acrítics. Tenim plena confiança que continuaran apareixent aventures teatrals agosarades fruit de la combinació d’esforç, talent i compromís. Però també recelem de les condicions en què hauran de sobreviure, créixer i madurar els nous projectes escènics perquè en puguin fruir lliurement tots els públics catalans. Depèn de tots plegats si volem un teatre estàndard, reflexiu, divertit, implicat i proper. Formats, estils, temàtiques en definiran les opcions. Qüestions que exigeixen no sols debats oberts i sincers entre professionals, especialistes, artistes, responsables i usuaris, sinó decisions encertades, consensuades i pragmàtiques. La sessió d’avui ens encoratja i el bon exemple de dramaturgs i artistes de les Illes ens indica que encara hi som a temps de ser un país encara que de vegades no ho sembli.

El MAE ens convida

/ seccioteatre / Deixa un comentari

Les arts escèniques han decidit mobilitzar-se a favor de preservar la seva memòria, de construir per fi el Museu Nacional de les Arts Escèniques. Cesc Gelabert i Àlex Ollé  han redactat un Manifest que presentaran el dijous 26 de gener a les 12 h a l’Institut del Teatre.  

L’actual Museu de les Arts Escèniques malgrat ser un projecte centenari i un referent en la documentació, la recerca i la difusió de les arts escèniques catalanes i espanyoles, és un gran desconegut per a la societat. Un dels principals motius és que, durant dècades, no ha estat possible l’assoliment d’un espai físic d’exhibició i interacció que promogui la difusió del patrimoni escènic com una experiència formativa transformadora.

Les seves col·leccions, que han augment considerablement en els darrers anys i ho faran més en els propers, necessiten a més un espai adequat per preservar-les, així com els mitjans tècnics i de personal suficients per classificar-les, analitzar-les i divulgar-les a la ciutadania. 

El dia 26 hem de ser molts. Si voleu assistir-hi envieu un mail a info@perunnoumae.cat (aforament limitat).